El conflicte

1. Definició i Procés

El conflicte és una situació de confrontació d'idees o posicions oposades inmerses en un context de relació (personal, grupal, social o cultural).

MOTIU(S) => IDEES/POSICIONS diferents => ACORD (si vol una de les parts)

2. Tipus i Motius

Els conflictes poden ser

• individuals o col·lectius,

• per drets o interessos contrapossats,
• pels seus resultats negatios o possitius,
• i agressius o pacífics.

I es poden donar els conflictes pels següents motius:

• per relacions entre persones o grups quan:

1. no hi han tasques clares,

2. es donen ordres contradictories,
3. es tenen valor o creences diferents,
4. s'amaga informació.

• afecten a un subjecte

• hi ha la necessitat de pendre una decissió

3. Factors que condicionen el conflicte

• la complexitat del problema,

• la identitat i personalitat de les parts,
• la quantitat de temps,
• el número de persones,
• l'experiència,
• les pressions.

4. Mecanismes i fases de resolució

Per propiciar l'entesa, és necessari l'assertivitat, una comunicació activa i un clima acollidor.

La resolució del col·lectiu por ser per majoria, per unanimitat o delegada, i es pot utilitzar els següents mecanismes:

• la conciliació: organitza trobades, però no resól;
• la mediació: assessora, proposa, és un tercer actor imparcial;
• l'arbitratge o laude: dicta resolució, és un tercer actor imparcial.

¿ Com es resól un conflicte?

1- ACOTACIÓ: identificar el conflicte, treure malentessos, i expressar-ho clarament.

2- CAUSES: anàlisi del motiu i del context.

3- SOLUCIONS I ALTERNATIVES (flexibilitat): llistat i conseqüències.

4- ELECCIÓ SOLUCIÓ (ningú s'ha de sentir perdedor) I AVALUACIÓ: llegir, argumentar, elements a avaluar.

La comunicació intercultural (per a una tasca cooperant)

1. Regla d'enteniment bàsica

UNIVERSALITZAR A PARTIR D'ALLÒ QUÉ ÉS COMÚ

(l'inici de la negociació)

(no del què és propi => etnocentrisme)

2. Uns codis / signes comuns

• Si és possible utilitzar una llengua comuna, sinó buscar expressions (gràfica, verbals i no verbals, per exemple el somriure).

3. Re-coneixement de la cultura pròpia

• Sortir-se de la pròpia cultura i observar-la des de fora.

4. Eliminació de prejudicis

• Dels tópics dels col·lectius (estereotipus). Per exemple donar significat immendiat, del moment.

• No sobregeralitzar a tot el col·lectiu.

4. Ser capaç d'empatitzar

• Sentir allò que sent l'altre. Per exemple, a partir del somriure.

5. Metacomunicar-se

• La metacomunicació és la que parla de la pròpia comunicació. Per exemple, donar explicació d'allò que s'ha volgut dir.

• No estrablir presupòsits

6. Relació equilibrada

• Intentar re-equilibrar el poder sense ocultar-ho.

• No ser paternalista, victimista =>
• No ser ignorant, conèixer les altres cultures. No sobredimensionar les diferències.

(*) Todoslosmundos.net - Val.Machío.